Advocat, per què no?

El proper 14 de desembre m'incorpore a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Alzira. Si bé vaig complir les formalitats administratives ja fa gairebé un any, ara toca complir amb una de les formalitats pròpies de la professió: la Jura. En definitiva, tota la parafernàlia de mudar-se, reunir-se en "família" i aprofitar l'avinentesa per tal de montar un soparet i festeta. Confie en que Sònia i Ruth, velles companyes universitàries, no hi falten.

I per què açò? Us preguntareu aquells que coneixeu un poc la meua trajectòria. Doncs bé, l'explicació és molt senzilla. Al 2006 s'aprovà una llei que regulava l'accés a la professió d'advocat i procurador. Aquesta llei fixava un termini per poder incorporar-se als col·legis professionals, abans de desplegar plenament els seus efectes i exigir per a això, la superació d'uns estudis específics i un examen estatal.

L'incertesa vital que ens acompanya a tots (o qué ens hauria d'acompanyar) aconsella no tancar portes. Ni el propi fet de saber-se recolzat per una plaça de funcionari resulta suficient per obrar d'altra manera.

Per tant, a partir del 14 de desembre, m'incorpore al col·lectiu de l'advocacia (això sí, de moment amb el caràcter de no exercent), prevent un eventual salt cap a altres fites. Chilossà?