L'olivera creix!!!

Semblava un repte inabastable, però ho hem aconseguit!

L'estaca originaria de terres andaluses, trasplantada a Nàquera (València) i finalment arrelada a Valldoreix (BCN), ja brota amb força. Amb aquest ritme, jo ja pense que l'any que ve tindrem olivetes, encara que el nostre assessor, el abuelo patricio, diu que haurem d'esperar tres anyets.
De moment, a gaudir de la verdor i de l'il·lusió de veure-la crèixer.

L'HORT EVOLUCIONA...















Com podeu veure a les fotos, la cosa tira endavant. L'Empar està emocionadísima i té un hobby que no se l'acaba plantant, transplantant, remoguent la terra i regant a manta..... en fi, que tot una currada que ja dóna goig de veure. La part d'horticultura, és a dir, les tomaques, albernígies i pebrots ja estan en marxa, com podeu apreciar a la imatge superior, barraqueta inclosa.

Al mateix temps, hem reservat una mini parcel·la per a les plantes aromàtiques on ja tenim romer, timó (farigola per als orientals) i espígol (lavanda). Anirem ampliant la secció amb altres herbes d'interés.





Per cert, que l'olivera tira més que meló com es pot veure en aquesta fotografia (o almenys s'insinua). Esperem que l'any que ve faça olives i així podrem fer una picaeta (magari!).

En fi, seguirem informant!

Horteando...

Ei! Quant de temps! No sé si atribuir-ho a la manca de temps, o bé de temes, o bé tot plegat. Però avuí tinc una bona excusa per escriure. Després de trigar un bon temps en instal·lar-nos a la caseta, amb unes reformes que no s'acababen mai, i superat el període d'adaptació, muntatge de mobles d'ikea i bricolatge divers inclosos, finalment hem decidit (pogut?) encarar el jardí.

La idea estava present, però l'espenta ens la va donar el "abuelo" Patricio quan es va dir que ens tenia preparades unes estaques per tal de plantar l'olivera. A corre cuita haguèrem de fer un forat molt justet per tal que l'invent en qüestió no morira.... i vaja que no ho va fer! amb molt d'esforç el varem plantar i ara té uns brots que ni la Ministra Salgado en els millors temps amb els famosos brots verds de l'economia ;-)


I ja emocionats amb el tema, amb ajuda de maquinaria avançada, hem aconseguit ampliar el forat, per tal d'assegurar l'abastiment propi en temps de mancança :0 ;-) bé, en realitat és el hobby de fer l'hortet urbà (o millor hauríem de dir de muntanya??).
Com podeu veure a les fotos, encara queda tancar les mini parcel·les amb unes travesses ecològiques i tirar terra a sac. Així doncs, seguirem informant de l'evolució, i com no, dels primers fruits.

Salut!

Living in english

Hi friends!
I write you from Peñiscola. Or must I say Peniscola? I'm close in a intensive residential course with another 30 civil servants of the AGE, in a wonderful location in this little mediterranean town.

Today was only the begining, but can I can say that it was very funny. The teachers (all are natives, but from different english language countries) are very friendly and they are making jokes all the time.

However, now, after 13 hours of english practice, I feel a little bit tired, so I will report you in few days.

See you soon!

England

Hello! Disculpeu la meua absència, però els darrers mesos he estat molt liat. Bàsicament les opos. Sempre les opos: algú podrà pensar, que no hi ha vida més enllà de les opos? Bé, la qüestió es recondueix a la paràbol·la del llaurador, així que poques paraules calen....

I en aquesta dinàmica d'estudi, durant el mes d'agost "he hagut d'emigrar" al UK, per tal de refrescar l'anglés, eixa anonidina llengua que ja quasi havia oblidat per complet, però que ara necessite per tal de millorar el meu lloc de treball.

En fi, com que no tinc massa temps per estendre'm amb les paraules, ací va un link amb les corresponents fotos:

http://www.picasaweb.google.com/medranet

Fins aviat!

El meu natalici

Moltes gràcies a tots els que s'haveu enrecorda't de felicitar-me... i per als que no, ja sabeu que no us convidaré fins que ho feu, val? És broma, quan tinguem l'oportunitat de veure'ns ja s'ho farem per celebrar tantes coses que tenim pendents.

Una abraçada per a tothom!

Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica

Què tal? Fa unes setmanes, vàrem tindre l'oportunitat de visitar el Monestir de La Valldigna amb ocasió de l'Assemblea de la SVGH.

Veritablement va ser una experiència inolvidable, tant pel lloc com per la companyia (quina colla de genealogistes....).

Després tinguèrem l'oportunitat de gaudir d'un magnífic dinar de germanor en casa Víctor, un indret a mig camí entre Tavernes de Valldigna i la seua platja.

Us convide a visitar la seua web i descobrir moltes curiositats!

Advocat, per què no?

El proper 14 de desembre m'incorpore a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Alzira. Si bé vaig complir les formalitats administratives ja fa gairebé un any, ara toca complir amb una de les formalitats pròpies de la professió: la Jura. En definitiva, tota la parafernàlia de mudar-se, reunir-se en "família" i aprofitar l'avinentesa per tal de montar un soparet i festeta. Confie en que Sònia i Ruth, velles companyes universitàries, no hi falten.

I per què açò? Us preguntareu aquells que coneixeu un poc la meua trajectòria. Doncs bé, l'explicació és molt senzilla. Al 2006 s'aprovà una llei que regulava l'accés a la professió d'advocat i procurador. Aquesta llei fixava un termini per poder incorporar-se als col·legis professionals, abans de desplegar plenament els seus efectes i exigir per a això, la superació d'uns estudis específics i un examen estatal.

L'incertesa vital que ens acompanya a tots (o qué ens hauria d'acompanyar) aconsella no tancar portes. Ni el propi fet de saber-se recolzat per una plaça de funcionari resulta suficient per obrar d'altra manera.

Per tant, a partir del 14 de desembre, m'incorpore al col·lectiu de l'advocacia (això sí, de moment amb el caràcter de no exercent), prevent un eventual salt cap a altres fites. Chilossà?