Amb l'estiu al damunt
Ja estem plenament a l'estiu. Bé, per a mi va arribar enguany abans de l'habitual, justetament a principis de juny, coincidint amb el meu "assentament" al Grau. El recurs a la platgeta està sent habitual, tal volta per rescabalar-me de la impossibilitat de gaudir durant els dos anys anteriors: primer per la tesi i després per l'estància a Freiburg im Br.... ai, quins records. Enyore molt a sovint l'estiu passat a la Selva Negra. Va ser un esitu molt bonic, en un lloc fantàstic, coneixent molta gent.... i també treballant moltíssim. La llarga jornada d'aprenentatge d'alemany s'havia de combinar amb l'estudi per a l'oposició. Qui m'ho haguera dit, llavors, que hui en dia estaria ja col·locat, treballant i sense l'encertesa que m'envoltava en aquells moments!!!!

Ara gire el cap i pense en aquells dies fantàstics a Alemanya. Em costa triar entre els dos països que m'han acollit temporalment: Itàlia, amb la seua gastronomia, les seues ciutats i el caràcter dels italians. Alemanya, amb els paisatgets, l'ordenació i facilitació de la vida (per a alguns en excés ;-) i, la seua cultura vinícola (i cervesera, natürlich!!!), acompanyada de la per a molts desconeguda gastronomia alsaciana. Tot un plaer. per què triar? em quede amb tots dos. Espere poder tindre ben aviat l'excusa, però sobre tot els recursos, per poder tornar-hi. Apunteu-vos en mi, encertarem segur!!!