Triant, Triant...
Ja fa temps que tinc aquestes línies un poc abandonades. La mudança cap a València (via BCN), la readaptació a l'ambient cassolà i mediterrani i ara per ara, l'estudi de la llista de possibles destins em té totalment capficat i sense massa temps per cuidar els bons costums....
València queda lluny... les esperances se centren en Castelló, la gran desconeguda. Quan encara no s'ha tancat el període de tria, tot són especulacions. No vull pensar en la tensa espera mentre tots aguaitem la publicació del "sorteig"al BOE...
Com es diria en altres èpoques, que "Déu ens guarde". Sic.
Salut i República!!
1 comentari:
Que "Déu nos guard" en versió medieval. Que tingues sort en la tria.
Per fi poguérem montar un sopar (en una temporadeta no pense organitzar-ne més) i trobe que no estigué mal del tot, no? Haguéreu preferit anar a un restaurant o vos agradà lo de sopar al pis? La veritat és que fou prou més barat, més agradable i la gent crec que ho preferí.
Al final les acompanyí fins Cànovas, estiguérem una estona i cap a les tres i mitja ens tornàrem Rut i jo (l’acompanyí fins el tren que eixia a les quatre), la veritat és que parlí més amb ella que amb Sònia.
Publica un comentari a l'entrada