Dues setmanes a la capi...
Hui fa pràcticament dues setmanes des que vaig començar el curs que em permetrà accedir no més de dos mesos a la meua plaça de funcionari. Contradiccions de la vida, hui mateix he rebut una trucada de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en la qual em convocaven per tal de fer una entrevista final a l'objecte d'incorporar-me a la seua plantilla de professorat com a docent especialista en noves tecnologies. Sé que hauria de sentir-me afalagat i molt content d'aquesta possibilitat; possibilitat tanmateix que em queda llunyana, clar està, després de tots els esforços per tal d'acomplir el que jo anomene "somni de tota mare espanola", que el seu fill aconseguisca una plaça de funcionari....

La vida et done estes sorpreses. Les coses no resultan mai fàcils, i quan ho semblen, és per que han d'acabar complicant-se d'alguna manera o bé aportant algun factor de desequilibri emocional. Conforme madurem s'adonem de moltes coses: la vida ens fa aprendre, i malauradament, com diria el cantautor del carrer Blanc de Xàtiva, a voltes, a colps....

Cal usufruir el moment. Ja ho va dir algú a la Roma antiga.... llàstima que una formulació tan clara i tan evident a nivell teòric siga tan difícil d'aplicar a la pràctica. Les nostres circumstàncies no ens ho permeten sempre..... però, sempre ens quedaran escletxes. Quina xapa pseudofilosofical que us he donat, no? vinga, ¿os venis a cañear por lavapiés?